Tot és més fàcil d’aprendre si ens és familiar
Aquesta història me la contava ja fa temps un amic que, com jo, l’encanta treballar amb els adolescents. Mentre preníem un café i intercanviàvem anècdotes, m’explicava que estava ensenyant matemàtiques per preparar el graduat a un grupet de xavals.
Per experiència sé que les mates són especialment difícils d’ensenyar i més quan són joves que han fracassat en l’àmbit acadèmic i es creuen incapaços. La qüestió es complica encara més si el que volem que aprenguen són les unitats de mesura. Això és com si a «El senyor dels anells» volguérem anar a la torre de Mordor i li demanarem a l’ull de Sauron que s’aparte per deixar-te veure les vistes. Un impossible.
Però aquest amic em va dir que ell ja no tenia problemes per ensenyar el sistema mètric. Els estava ensenyant a partir d’allò que els era familiar, i que altra cosa és més familiar en l’adolescència que parlar dels penis? Havien aprés a mesurar-los en mil·límetres, en centímetres, en metres i en quilometres. Imagine l’escena a classe quan algú es confonia. Segur que ja no havia de ser el meu amic el que els corregia. Imagine comentaris dels companys de l’estil de «Com has de tindre una polla que arribe fins a la paret?!» o «Així no te la trobaràs quan vages a pixar!!!».
El que vaig veure quan em contava aquesta història, és que quan parlem d’una cosa que ens és familiar i propera és més fàcil que la fem nostra. Aleshores, quan volem ensenyar hem de saber que l’interessa als oients i posar-los exemples que els siguen familiars, exemples que els facen vincular-se a allò que els estem contant.
Açò tan senzill i tan útil, després he vist que apareix a llibres de PNL (programació neurolingüística), de marketing i estic segur que també està als llibres de didàctica i educació i a molts altres marcs de l’ensenyament. Jo ho vaig aprendre parlant amb un amic sobre temes que ens interessaven i cada volta que done un curs procure tindre-ho present.