Teniu els mateixos problemes que jo per triar les extraescolars?
Comencem un nou curs escolar i tot el que això suposa: tornada de vacances, retrobada amb els companys, nous horaris, compra de roba (què la de l’any passat se’ls ha quedat curta),… i per rematar, les extraescolars.
Com altres coses, també les extraescolars va per modes, i són un reflexe del nostre estil educatiu. Avui en dia s’estila apuntar-se a futbol o streetdance. Abans, quan jo era menut, la primera opció era ballet, judo o karate. La música, les classes de repàs i l’anglés són atemporals.
També varia entre unes famílies i altres. Hi ha pares i mares que trien pels seus fills allò que tant els va agradar fer de xicotets. Hi ha qui anima el seu fill a fer allò que a ell li van prohibir. Qui organitza la setmana per anar amb el cotxe amunt i abaix per tal que els fills ho puguen fer tot.
Tot depén del nostre estil com a pares i mares que farem les coses d’una manera o altra.
Però ara és quan em surten algunes preguntes: S’ha d’obligar els fills a fer un mínim d’extraescolars? Compensa quadrar els horaris familiars per tal d’ampliar la formació dels fills? Fer o no fer les extraescolars afectarà el futur dels nostres fills?
La consciencia, em diu que no hi ha extraescolars bones o dolentes, que no hi ha un nombre màxim ni mínim a les que siga recomanable apuntar-se, i tant sols se si és important projectar les extraescolars cap al futur o triar aquelles que poden ser l’inici d’una brillant carrera professional, o si és adequat deixar que s’apunten solament perquè ho ha fet el seu millor amic.
Tot açò em fa pensar com el model educatiu que triem per la nostra família ens durà a fer unes tries o altres, però, trobe que hem de posar més cura en el com i no en el què. Com fem el procés de tria pot ser un assaig del que serà la relació.
Estic acostumat a escoltar a pares i mares que tenen problemes per portar els fills a les extraescolars, que els fan xantatge, altres les entenen com un premi a la bonda conducta.
M’adone que no veig tan important triar les extraescolars adients, com triar la manera de prendre aquesta decisió. M’adone que és una oportunitat per ajudar a maurar la relació, un moment ideal per parlar i escoltar abans de prendre una decisió.
Quan arriba l’adolescència, moltes coses canvien, la vida els canvia, els interessos canvien, i molts joves decideixen abandonar totes aquelles extraescolars que han estat el centre de la seua vida per uns anys. Totes les hores de música, anglès, streetdance, futbol o batucada, formen part del passat, i ara es dediquen més a estar amb els amics.
Quan estic amb els xavals mai em parlen d’una o altra extraescolar, i si de com han decidit fer-la o deixar-la, de com s’ho han pres els pares, de si s’han emocionat o s’han enfadat o s’han decebut.
Per tant triar una o altra extraescolar és important, però no deixem de banda el com arriben a triar aquesta, doncs la relació, la presa de decisions, la responsabilitat en la tria, continuarà essent present encara que l’activitat extraescolar ja no estiga.