Responent curiositats

Quan comences un treball nou, al principi, és normal preocupar-se per qüestions pràctiques que et permeten treballar millor, però a mesura que passa el temps, comencen a aparéixer altres inquietuds menys terrenals.

Fa uns mesos Alfons, el pare d’un amic, em va fer entrega d’uns manuals de psicologia per adolescents escrits sobre l’any 1952, i pegant-los una ullada vaig veure que ja hi havien escrits que parlaven sobre l’adolescència com una etapa transcendental en el creixement de les persones, molt abans d’aquesta data. A aquests llibres hi havia referències a bibliografia anterior. Açò va fer preguntar-me des de quan existien aquestes dificultats intergeneracionals que tant preocupen la nostra societat.

Van ser tres preguntes les que em venien al cap reiteradament, així que vaig posar-me a buscar la resposta a cada una d’elles. 1) Quin era l’origen del terme adolescència i quan s’havia començat a utilitzar? 2) Que volia dir adolescència? 3) Des de quan es vivia aquesta etapa evolutiva com un període convuls i difícil?

Així, en resposta a la primera pregunta, vaig trobar que l’ús de la paraula adolescent té el seu origen en la paraula grega adolecere, que vol dir «créixer», i va estar el psicòleg i educador F. Stanley Hall qui a 1904, fou el primer a fer ús dins de la literatura científica, per referir-se a l’etapa evolutiva que comprenia el pas de la infantesa a l’edat adulta.
La segona pregunta no tenia una resposta clara, ja que a diferents llocs trobava diferents respostes. Una qüestió que sí que es repetia és que varia segons la societat, la persona, el genere, les vivències personals,… Per agafar com a referència una definició entre totes, l’Organització Mundial de la Salut diu que l’adolescència és: «l’etapa que va entre els 11 i els 19 anys, amb dues fases compreses entre els 12 i els 14 anys i la segona entre els 15 i els 19 anys, encara que no és uniforme i canvia segons el grup social que es considere».
Ara, la resposta que més m’ha sorprés ha estat la tercera:

“A la nostra joventut li agrada el luxe i és mal educada, no fa cas de l’autoritat i no té respecte pels majors. Els nostres fills avui són uns verdaders tirans. Ells no es posen en peu quan entra una persona anciana. Responen als seus pares i són simplement malvats”,

atribuïda a Sòcrates (470-399 AC)… fa més de 2000 anys!!!