Lo nunca visto

metro

Lo nunca visto

Viatjant en Metro sovint em quede mirant la gent…

Aquesta setmana tornava a casa en un vagó tot ple. Els seients i els corredors estaven ocupats i si pujava o baixava algú es produïa el típic moviment en cadena en que tots havíem de canviar de posició. En aquestes estava quan va pujar una dona amb el seu fill d’uns deu anys. Entre apretons i espentons van aconseguir arribar a la zona on jo hi era. La mare, completament immersa en una conversa de whatsapp era aliena al que tenia al seu voltant. Anava contestant els missatges amb cara de preocupació sense alçar els ulls de la pantalla. Quan va arribar al meu costat va aferrar-se al passa mans que tenia sobre el cap, i es va quedar ahí. El fill, com no arribava a la barra del sostre va agafar-se al braç en que la mare subjectava el telèfon. Tan bolcada estava en la conversa, que molesta per la dificultat d’escriure amb el fill penjant, va començar una xicoteta disputa sense paraules, en la que ella feia moviments per tal de soltar-se i ell s’agafava quasi immediatament. Després d’un parell de minuts d’aquell joc de soltar-se i agafar, la mare feu un bufit, va dir unes paraules amb gest amenaçant donant fi a aquell bucle que jo havia estat observant.

Com el fill era massa baixet per arribar al passa mans del sostre i tampoc tenia possibilitat d’agafar-se al braç de la mare, es va quedar en equilibri. Si no va caure a terra, fou per tal i com anàvem en aquell vagó, que semblava una llauna de sardines. A la fi, la gent començà a baixar i unes parades més endavant el xiquet va poder accedir a una barra lateral.

Desconec si algú altre viatger va estar mirant l’escena. El que si estic segur que la mare no va ser conscient de res del que havia passat, estic pràcticament segur que el fill no s’ho explicarà i es probable que fins i tot crega que ha fet alguna cosa mal.

Des de que internet pot viatjar amb nosaltres, veig imatges semblants molt sovint. Veig pares mirant la pantalla mentre els bebés somriuen a altres passatgers. Veig pares mirant la pantalla, mentre els fills miren altres pantalles. Ara que estem tan connectats, tal volta estem desconnectats perquè ens falten ulls per la gent que ens envolta.