Reprogramació del sistema operatiu d’un adolescent
És espectacular el canvi que fem tothom en arribar l’adolescència, i ja no solament per l’aspecte físic. En les capacitats intel·lectuals es produeix també un gran canvi. Podríem dir que estem front un nou sistema operatiu completament desconegut. Una cosa així com quan els ordinadors van passar de MS-DOS a Windows, o quan va aparéixer Android i les pantalles tàctils.
Ningú té clar del tot com funciona, i en general cerquem pistes en allò que coneixíem i ens era familiar, però que rarament trobem. Abans calia saber programació per a poder usar un ordinador i de sobte ja no ens cal; ens calien CD per a instal·lar qualsevol programa, però els nous dispositius no tenen lloc per posar els Cds.
És el moment en què els pares i mares hem d’esborrar la memòria i deixar el disc dur en blanc. El moment de tornar a aprendre a ser pares i mares, ja que res funcionarà com ho feia abans.
Mentre els fills són xiquets, els referents som els adults, i ens mal acostumen a fer cas al que els diem. L’adolescent necessita diferenciar-se de nosaltres, així que farà just el contrari del que diguem Quan li diem a un xiquet que lleve la tele, ho farà encara que siga a la de tres. Quan li diem a un adolescent que no fume, farem que siga la major de les seues necessitats.
Passem de ser necessaris a sobrar en qüestió de pocs mesos, i això costa d’entendre. Ara necessitaran llibertat per fer allò que han de fer, i que està fora de l’abast dels pares.
En aquesta situació, tenim diferents alternatives: Enfadar-nos, enfadar-nos molt, preguntant altres pares i enfadar-nos més, fer-nos unes risses perquè tot va com va i tornar a enfadar, i demanar a professionals que ens tornen a instal·lar la versió anterior dels nostres fills i enfadar-nos de nou.
Després de tants anys decidint el que és millor per ells, costa acceptar que ja no ens tenen en compte. Però no són ells, ells tampoc saben el que els passa.
Ara ja no podem seguir ensenyant-los a ser personetes. Hem tingut 12 anys per crear les bases, per introduir dades. Hem passat d’un fill depenent al cent per cent, a un fill amb les capacitats per adaptar-se a la societat. Ara és moment de fer un pas enrere i deixar que comprove si tot allò que ha aprés l’és útil, de posar el pilot automàtic, el mans lliures, de deixar-los experimentar amb els seus nous super-poders… i de començar a investigar sobre la manera en què podem continuar sent pares en aquesta nova etapa en la qual tot és diferent i tot és igual.
Per si encara queden dubtes, ací deixe unes línies en forma de manual.
Breu Manual d’Ús:
- Tot allò que els prohibim els valdrà per saber per on han d’explorar i els despertarà la curiositat;
- Cal que caiguen doncs han d’aprendre a alçar-se per ells mateixos;
- Cal que trien doncs s’han de poder equivocar i corregir els seus errors;
- Cal que s’aparten de nosaltres doncs s’han de sentir capaços;
però alhora,
- Hem d’estar disponibles per recollir-los;
- Hem d’estar disponibles per escoltar-los;
- Hem de saber donar-los consell quan ens el demanen, i acceptar que no sempre el seguiran;
- Els hem de saber dir on estan les nostres línies roges i fer-los entendre que no podran passar-les;
- Hem de saber tot dels nostres fills sense que ells ho sàpiguen.