Aquest calidoscopi que és la vida

Aquest calidoscopi que és la vida

Les regles dels suburbis es poden mirar des de moltes perspectives. Normalment se’ns mostra una molt parcial, ja que qui està a dins no necessita parla-ne i qui parla és perquè no pertany. La veritat és que em considere un turista accidental enamorat d’aquest altre món, tan proper, tan igual i tan diferent.

He treballat a molts barris perifèrics amb joves molt violents i amb les seues famílies, i allí he fet grans amics, però el meu primer contacte en aquest món, fou al meu poble, on ens ajuntàvem gent de tota valència sense importar-nos de quin barri veníem.

Quan jo tenia 18 anys em van furtar la bicicleta que utilitzava per desplaçar-me per la ciutat. Com no! en les setmanes següents vaig estar contant a tothom com d’enfadat i trist m’havia sentit.

Com ja he dit, al poble ens ajuntàvem gent de tota valència i no sempre sabíem massa a que ens dedicàvem quan no estàvem al poble. Ens unia l’edat, les nits d’estiu a la fresca, molts cafés i anys d’anècdotes.

Al arribar al meu poble amb la història, un dels meus amics, em va dir molt tranquil: «quina bicicleta vols?». Vaig començar a contar-li que «em feia igual, que volia una mountain bike normaleta per anar per la ciutat, com la que ja tenia». «¡Home!, ja que l’he de furtar-te-la, aprofita i digues-me quina vols!». Aquell amic s’estava oferint a reparar la injustícia que havien comés amb mi, furtant no la mateixa bicicleta, sinó oferint-se a aconseguir-me una millor.

És un codi de pertinença, de protecció, de tribu, que tot i no acceptar el gest, em va ajudar a curar la ferida. A partir d’aquell moment, vaig deixar de parlar de la bicicleta i vaig començar a parlar d’aquell amic que s’havia oferit a reparar el meu dolor de la manera que ell podia i sabia. Mai vaig pensar que podia assemblar-se a aquell que m’havia furtat la bicicleta, doncs a aquest, jo el coneixia i era bona gent…

Amb els anys el vaig perdre la pista, però jo continue recordant aquesta anècdota. Veig aquest amic en molts dels joves que cometen delictes i amb els que he tingut el gust de passar bones i males estones.

Poder veure els joves des d’aquest calidoscopi que és la vida, ens permet veure’ls en altres ulls. Ens permet veure joves sensibles, necessitats, disposats a fer les coses des d’allà on ells saben.