El fill d’uns amics plenament adolescent
Sobre l’ús del llenguatge, hi ha una anècdota que recorde amb estima.
Era estiu i estava a la piscina d’un càmping, amb el fill d’uns amics que en eixe moment tenia 13 anys. És un jove amb molta curiositat, i em preguntava sobre un curs que havia donat uns dies abans i en especial l’explicava com la comunicació i el llenguatge afecten les persones i les nostres emocions.
L’explicava fins a quin punt ens podem sentir bé quan ens sentim escoltats. Com en saber-se escoltats la sensació de calma i tranquil·litat ens inunda i la ira desapareix. I sobretot, com quan no ens sentim escoltats ens passa just el contrari, ens alterem, augmenta el malestar dins nostre i quan la situació es dóna de manera continuada acabem per perdre els nervis. Com quan açò passa, alcem la veu, gesticulem i acabem fent tot el possible per fer que ens entenguen, i tot sense ser conscients del que ens està passant. I si tot i això, continuem sense sentir-nos escoltats, finalment pensarem que la persona que tenim davant te problemes d’oïda o que és estúpida.
Lander, que així es diu el fill dels amics, no ho acabava de tindre clar el que jo l’estava explicant i va decidir posar en pràctica tot allò que l’acabava de contar.
La seua mare va arribar en eixe moment i va demanar-li que li donés les ulleres de nadar que tenia al costat.
– Per a què vols que t’aprope la tovallola?
– T’he demanat les ulleres.
– Mare, les ulleres de sol les tinc a la caravana.
– Les ulleres de bussejar!
– Les ulleres de bussejar són del meu germà.
– Lander, pots apropar-me les ulleres de bussejar que estan allí i que són del teu germà?
La conversa no va allargar-se més de dos minuts però Lander va poder comprovar com la seua mare s’enfadava en molt poc temps, alçava la veu, gesticulava. En apropar-li les ulleres a la seua mare va veure com es calmava en un segon.
He de dir que ens va tocar explicar a la mare el que havia passat, sobretot després de veure les risses que ens portàvem i com això feia que es tornara a enfadar. Tot va acabar bé, però ens demanà que si havíem de fer més experiments, que l’avisarem i buscarem altre conillet d’índies.